dissabte, 30 d’abril del 2016

Trip it yourself: Namíbia - un viatge a Àfrica al teu ritme

Avui estic molt contenta perquè tinc col·laborador al blog: el meu maridu! Ell el Do It Yourself no l’aplica a les manualitats, sinó als viatges que fem.  Perquè ell experimenta el mateix que jo fent manualitats: paper en blanc i deixar-se portar creant allò que més t’agrada, al teu gust i sense límits. Bé sí, el pressupost i la meva tisora, que si fos per ell... Però bé, deixo que ell mateix us ho expliqui:

M
oltes vegades tenim la idea que a l’hora de viatjar a determinats llocs hem d’anar de bracet d’alguna agència de viatges, pels perills, per la falta de mitjans, perquè no podem fer-ho per nosaltres mateixos, i tot és clar, a un preu escandalós i acompanyat de desenes de turistes. Lluny de tot això, avui us expliquem el nostre viatge “Trip it yourself” a Namíbia, que vam fer a l’estiu del 2013. Un país africà on es pot gaudir d’espectaculars i remots paisatges, del contacte amb les tribus locals, d’una natura extrema i dels animals salvatges. Tot això conduint un turisme al teu aire i sense perills.

P
er què Namíbia?

La primera vegada que ens va cridar l’atenció aquest país va ser en veure unes fotos de “Dead Vlei” (“el llac de la mort”). Més val una imatge que mil paraules, jutgeu vosaltres mateixos:


I després d’encuriosir-nos una mica pel país, vam descobrir una bona pila més de motius:
  • És el segon país més deshabitat del món!
  • Tot i ser un país jove (1990), va fer una bona transició a la democràcia i ha estat absent de conflictes recents.
  • L’agost és un bon mes per visitar-lo, allí és hivern i època seca, per tant està pràcticament assegurat dies clars sense ni un núvol i no tenir problemes a les llargues carreteres de terra. 
  • El desert del Namib és un lloc inhòspit i espectacular, amb les seves dunes de sorra vermella.
  • Existeixen tribus locals, com els Himba, els Herero o els San que et transporten al neolític. 
  • Pots veure animals salvatges sense necessitat de contractar un safari: el parc nacional d’Etosha permet recorre’l amb el teu propi cotxe.
  • És un país amb moltes zones verges, amb paisatges i espais oberts, que fan de tot el viatge una experiència inoblidable i sentir-te aventurer (però sense perills). Les postes i sortides del sol són espectaculars, l’atmosfera és molt neta i la terra agafa tonalitats vermelloses. Molt recomanable pels amants de la fotografia.
  • Encara no hi van molts turistes.






La preparació.

Amb el Trip It Yourself comences a gaudir i a somiar amb el viatge des del moment que el comences a preparar. A nosaltres ens agrada primer documentar-nos molt bé del país, dissenyar una ruta ja des d’aquí, ben planificada, amb allotjaments reservats,  per tal d’aprofitar el temps al màxim. Us donem alguns consells per preparar aquest viatge: 
  • Reservar l’allotjament amb molta antelació. Tot i no ser un país de masses, els principals atractius (el desert del Namib i el parc d’Etosha) tenen poca oferta i pot costar trobar lloc o que els preus s’enfilin molt. Cal fer-ho fins i tot abans de comprar els bitllets d’avió, doncs marquen la ruta del viatge. Als altres llocs però, se’n pot trobar fàcilment i a uns preus assequibles. Pels més aventurers es poden llogar cotxes tot terreny amb tendes al sostre, però només es pot llogar amb companyies locals. 
  • Bitllets d’avió: és imprescindible comprar-los amb temps, el més econòmic acaba sent fent dues escales, a una capital europea o països àrabs, i a Johannesburg o Ciutat el Cap. 
  • Vacunes: a part de les habituals recomanables de tifus i hepatitis, cal també prendre les pastilles per a la malària si es visita el Nord. Tot i que nosaltres no vam veure ni un sol mosquit al ser l’època seca. Es pot anar amb pantalons i màniga curta (però a la nit cal abric). 
  • Lloguer de cotxe: un turisme és econòmic i pràctic fent servir una de les companyies mundials habituals (nosaltres el vam llogar a través del RACC, sempre és més fàcil en cas de reclamació o tenir algun problema). El principal perill a Namíbia són els accidents de trànsit, que són deguts principalment per confiar-se amb les llargues rectes, així que aquest factor depèn de tu mateix. És recomanable demanar una segona roda de recanvi, ja que alguns llocs són tan remots que pot no haver-hi ajuda en centenars de km. Si sortíssiu de les carreteres principals és imprescindible un 4x4. Tot i que a nosaltres no ens va caldre per a la nostra ruta.



La ruta.

Nosaltres vam fer 3.600km en 10 dies, dels quals només 1.000 eren asfaltats (!). Tot i així, les carreteres principals de terra són rectes i es poden agafar velocitats importants (el límit permès és de 100km/h). Però vigileu els canvis de rasant, els xaragalls, les corbes al final de recta i els animals.

Aquesta va ser la nostra ruta:

Si ho tornéssim a fer, afegiríem més dies, potser 15 en total i visitaríem també Bushmanland (poblats dels San) a l’est del país, Lüderitz i passaríem més temps al nord d’Opuwo i a Damaraland. 

El proper dia us explicarem tots aquests llocs amb més detall i us ensenyarem els llocs que vam visitar.
Així que estigueu atents! De moment, si voleu anar fent boca, podeu veure la galeria de fotos que té el meu maridu aquí. Bona setmana guap@s!!!

dilluns, 11 d’abril del 2016

Sushi de xuxes per Pasqua / Sushi de golosinas para Pascua

Tinc l'honor (i la responsabilitat! :O) de tenir dues filloles, a part de ser encara fillola del meu tiet. Així que aquesta Setmana Santa he anat amunt i avall repartint i rebent mones per la geografia catalana, però m'encanta!
Tengo el honor (y la responsabilidad!: :O) de tener dos ahijadas, a parte de ser aún ahijada de mi tío. Así que esta Semana Santa he ido arriba y abajo repartiendo y recibiendo monas por la geografía catalana, pero me encanta!

Una de les dues filloles, la Noa, és la filla petita d'una de les meves millors amigues. Així que quan li vaig preparar la seva mona vaig pensar: "No deixaràs a la seva germana gran, la Jana, sense res, pobreta...". Així que vaig pensar que li havia de fer unes postres - regal ben original per a ella també...
Una de las dos ahijadas, Noa, es la hija pequeña de una de mis mejores amigas. Así que cuando le preparé su mona pensé: "No dejarás a su hermana mayor, Jana, sin nada, pobrecita...". Así que pensé que le iba a hacer un postre - regalo original para ella también...
 

A l'últim número de la revista de Mr Wonderful Idees hi havia un article de com fer sushi de xuxes i em va agradar molt la idea. Així que la vaig guardar en algun racó de la meva ment crafty i vaig pensar que ja la rescatararia en algun moment. Així que dit i fet: per a felicitar la Pasqua a la Jana, una caixa de sushi de xuxes!
En el último número de la revista de Mr. Wonderful Ideas había un artículo de cómo hacer sushi de golosinas y me gustó mucho la idea. Así que la guardé en algún rincón de mi mente Crafty y pensé que ya la rescataría en algún momento. Así que dicho y hecho: para felicitar la Pascua a Jana, una caja de sushi de golosinas!
Vaig revisar la revista però quan vaig anar a la botiga de xuxes no vaig trobar gairebé res del que allà hi sortia i vaig improvitzar amb el que vaig trobar, que és el que podeu veure a la foto.
Revisé la revista pero cuando fui a la tienda de golosinas no encontré casi nada de lo que allí salía y improvisé con lo que encontré, que es lo que podéis ver en la foto.

Explicar-vos un "truquillo": per fer els Makizushi, vaja, els "sushi en rollos": les nubes de color blanc són molt enganxoses i no es pot fer un forat per a passar-hi el bastonet de cantó a cantó. Així que vaig fer un foradet i vaig posar només una rodanxeta petita del bastonet.
Explicaros un "truquillo": para hacer los Makizushi, vaya, los "sushi en rollos": las nubes de color blanco son muy pegajosas y no se puede hacer un agujero de lado a lado para pasar el palito. Así que hice un agujerito y puse sólo una rodajita pequeña del palito.

Per fer-ho més japonès, vaig afegir-hi uns palets de fusta que vaig comprar en una botiga tipus xinos. Hauríeu d'haver vist a la Jana com al·lucinava amb els palets. A la caixa vaig enganxar-hi un dels papers que vaig comprar a Japó i hi vaig estampar un tampó de lletres japoneses que vaig comprar allà també.
Para hacerlo más japonés, añadí unos palitos de madera que compré en una tienda tipo chinos. Deberíais haber visto a Jana como alucinaba con los palitos. En la caja pegué uno de los papeles que compré en Japón y estampé un tampón de letras japonesas que compré allí también.

Què us sembla la idea? Una manera divertida de regalar xuxes i d'ensenyar a fer anar els palets xinos als nens, oi? La Jana va estar encantada!
Qué os parece la idea? Una manera divertida de regalar golosinas y enseñar a utilizar los palos xinos a los niños, no? A Jana le encantó!

dimarts, 23 de febrer del 2016

Etiquetes de pissarra handmade / Etiquetas de pizarra handmade

Els que fa temps que seguiu el blog sabreu que els Reis a casa els agrada que la família s'endugui els regals en una bossa ben bonica i personalitzada per cadascú. Aquest any no va ser l'excepció! :) 
Los que hace tiempo que seguís el blog ya sabéis que en casa a los Reyes les gusta que la familia se lleve los regalos en una bolsa personalizada y bien bonita. Este año no fue la excepción! :)
Així que avui, encara que ja hagi plogut ja una mica des de Reis,... bé potser no és la frase feta més adient tenint en compte que d'aigua últimament en cau poca... Deixem-ho en malgrat hagi passat molt temps ja des de Reis, avui us ensenyo unes etiquetes handmade que podreu aprofitar per customitzar els vostres regals en altres ocasions. 
Así que hoy, aunque ya haya llovido ya un poco desde Reyes,... bueno tal vez no sea la frase más adecuada teniendo en cuenta que de agua últimamente cae poca... Dejémoslo en que a pesar de que haya pasado mucho tiempo ya desde Reyes, hoy os enseño unas etiquetas handmade que podréis aprovechar para customizar vuestros regalos en otras ocasiones.
Els Reis van pintar unes fustetes que havien comprat a Alemanya amb pintura de pissarra i hi van dibuixar, amb retolador de pissarra, les seves tres corones i el nom de cadascú. Abans de pintar-les, però, les van llimar una mica per a la pintura s'adherís bé.
Los Reyes pintaron unas maderitas de unos tres cm de diámetro que habían comprado en Alemania con pintura de pizarra y dibujaron, con rotulador de pizarra, sus tres coronas y el nombre de cada uno. Antes de pintarlas, por eso, las limaron un poco para que la pintura se adhiriera bien.
Amb un taladro petit van fer un foradet per on van passar el cordill de ràfia per penjar de les bosses craft.
Con un taladro pequeño hicieron un agujerito por donde pasaron el cordel de rafia para colgar de las bolsas craft.
En cadascuna de les bosses hi van enganxar una estrelleta de fusta vermella
En cada una de las bolsas engancharon una estrellita de madera roja.

 
Aquestes etiquetes les podeu utilitzar per embolicar els regals que aneu fent durant tot l'any i, depèn de a qui feu el regal, fins i tot les podreu reciclar :)
Estas etiquetas las podeis utilizar para envolver los regalos que vayais haciendo durante todo el año y depende de a quien hagais el regalo, incluso las podréis reciclar :) 
Espero que us hagi agradat! Bona nit guapus! 
Espero que os haya gustado! Buenas noches guapos!